5. Repte. Disseny d’una interfície d’usuari per a una tecnologia assistida basada en una aplicació mòbil o smartwatch

5.2. Els principis del disseny universal

Els set principis del disseny universal van ser desenvolupats el 1997 per un grup de treball d’arquitectes, dissenyadors de productes, enginyers i investigadors de disseny ambiental, dirigit per Ronald Mace, a la Universitat Estatal de Carolina del Nord.

Els set principis són els següents:

1. Ús equitatiu: el disseny és útil i comercialitzable per a persones amb habilitats diverses.
2. Flexibilitat d’ús: el disseny s’adapta a una àmplia gamma de preferències i habilitats individuals.
3. Simple i intuïtiu: l’ús del disseny és fàcil d’entendre, independentment de l’experiència de l’usuari, el coneixement, les habilitats lingüístiques o el nivell de concentració actual.
4. Informació perceptible: el disseny comunica la informació necessària de manera efectiva a l’usuari, independentment de les condicions ambientals o les capacitats sensorials de l’usuari.
5. Tolerància a l’error: el disseny minimitza els riscos i les conseqüències adverses d’accions accidentals o no intencionades.
6. Amb esforç físic: el disseny es pot usar de manera eficient i còmoda, i amb un mínim de fatiga.
7. Grandària i espai per a l’aproximació i l’ús: proporciona la grandària i l’espai apropiats per a l’aproximació, l’abast, la manipulació i l’ús, independentment de la grandària corporal, la postura o la mobilitat de l’usuari.

Story, M. S. (1998). «Maximizing Usability: The Principles of Universal Design». Assistive Technology (vol. 1, núm. 10, pàg. 4-12).