2. Repte. El disseny d’interfícies web

2.6. Atenció i intenció

Darrere de cada interacció que un usuari inicia conscientment hi ha una necessitat. El treball de disseny sempre ha de partir d’aquesta premissa i començar des del plànol de l’estratègia i l’àmbit per a definir les necessitats i els requeriments de l’usuari. Tampoc podem assumir que tots els usuaris que arribin al nostre producte empraran les mateixes estratègies. Per exemple, per a satisfer una necessitat d’informació, l’usuari podrà buscar informació de peces específiques (per exemple, notícies diàries del camp de la política), o podrà procedir de forma inespecífica i explorar el contingut més lliurement per a esbrinar quina informació li interessa més. Blair-Early i Zender descriuen aquest «continu d’intenció» i situen un tipus d’usuari anomenat caçador i un altre anomenat navegador en tots dos extrems d’aquest continu (Blair-Early i Zender, 2008):

• El caçador ja sap el que està buscant i té al pensament un objectiu clar. La seva intenció és específica. Per a aquest, les seves accions consisteixen a identificar els mitjans apropiats per a aconseguir el seu objectiu. Els patrons d’interacció típics que compleixen aquesta intenció són les funcions de cerca, les característiques d’etiquetatge i la navegació per mitjà de menús. Per tant, la seva atenció se centra a identificar funcions i avaluar si ajuden a aconseguir l’objectiu. Per tant, atès que el focus d’atenció està a avaluar els patrons, la majoria de recursos mentals es dirigeixen a aquests, i no a avaluar el contingut.
• El navegador encara no sap el que està buscant. La seva intenció és inespecífica perquè encara no coneix el seu objectiu. Per a aquest, no es tracta d’avaluar funcions, es tracta de contingut. Perquè intenta esbrinar quins continguts podrien ser adequats per a ell. Aquí, podem trobar patrons d’interacció com ara pàgines de resum o feeds. En aquest cas, atès que el focus d’atenció està en l’avaluació del contingut, els mitjans utilitzats han de ser tan fàcils d’entendre i usar com sigui possible, perquè no hi hagi una lluita pel focus d’atenció.