1.2. La importància d’un bon disseny
El disseny de les interfícies persegueix un objectiu fonamental: facilitar a les persones l’accés a les tecnologies digitals perquè així puguin aprofitar el seu potencial de forma òptima i sostenible.
És per aquesta raó que crear un bon disseny d’interfície exigeix conèixer quines són les capacitats i les necessitats humanes: s’ha de basar en els principis dels factors humans. En aquest sentit, els avenços en el camp de la psicologia de la percepció visual dicten l’evolució del disseny centrat en les persones (DCP) amb la finalitat d’aconseguir la millor manera de projectar i compondre interfícies gràfiques usables i estètiques. El dissenyador no ocupa el seu lloc de treball per a produir alguna cosa estètica o quelcom que vulgui usar pels seus propis interessos, sinó que s’encarrega de guiar a l’usuari per mitjà de l’experiència d’ús des del primer moment en què la persona percep el dispositiu o el programa en qüestió. Des d’aquest primer instant, l’usuari vol saber què pot fer i què està fent amb el producte. Quan un disseny no és capaç de resoldre aquestes dues qüestions apareixen el mal ús, els malentesos i els errors. En aquest escenari, qui assumeix la culpa? Per defecte, ho tendeix a fer l’usuari, derivant en un sentiment de frustració i rebuig. No obstant això, realment la culpa del mal ús no sol ser de l’usuari, sinó del dissenyador, i sol ser a causa que el disseny no ha aconseguit:
- Comunicar a l’usuari què pot fer amb el producte i com treure profit de les seves característiques.
- Crear un flux d’interaccions que minimitzi la possibilitat d’experimentar errors.
- Guiar l’usuari evitant que es desviï del seu objectiu.