2. Repte. El disseny d’interfícies web

2.4. Estructura i navegació

A l’hora d’estructurar la informació d’una interfície, és important que l’arquitectura reflecteixi els objectius del producte i les necessitats de l’usuari. L’estratègia ens indica quines són les necessitats de l’usuari i l’àmbit (scope plane) indica quina informació és més rellevant per a cobrir aquestes necessitats.

Hi ha diversos tipus d’arquitectures o estructures d’informació:

  • Estructures jeràrquiques: també anomenades arbres, es componen de nodes (unitats d’informació) associats a nodes pares i nodes fills, establint així relacions de dependència.
  • Matrius: permeten una navegació estructurada de node a node en dos o més dimensions.
  • Estructures orgàniques: no segueixen un patró concret. Els nodes es connecten individualment segons evolucionin les seves relacions i no contenen seccions diferenciades.
  • Estructures seqüencials: són les més comunes, sovint les trobem en suports fora de línia com, per exemple, un llibre de text.
Figura 6. Estructura de dades
Font: https://www.oscarblancarteblog.com/2014/08/22/estructura-de-datos-arboles/.

Per a representar l’arquitectura de la informació podem utilitzar els diagrames (vegeu figura 7). Aquest tipus de representació visual també és especialment útil per a comunicar les ramificacions, seccions i interrelacions entre els components de la interfície. No cal que representi cada enllaç o cada connexió entre les seccions, sinó que ha de comunicar un patró estructural que pugui ser aplicable a la totalitat del contingut previst.

Figura 7. Diagrama de l’estructura jeràrquica d’un lloc web
Font: https://wiseseo.guru.

En aquest nivell és determinant que l’organització de la informació estigui contextualitzada i utilitzi la metàfora de forma efectiva, facilitant una navegació intuïtiva i lliure d’indicacions explícites. El disseny de navegació té tres objectius:

  1. Permetre a l’usuari traslladar-se d’un punt a un altre punt de la pàgina o aplicació (wayfinding).
  2. Comunicar la relació entre els elements o les unitats d’informació.
  3. Comunicar la relació entre els continguts i l’espai de la interfície (com ara la pàgina) en la qual està l’usuari.

La clau d’un bon disseny d’interfície de navegació és seleccionar els elements d’interacció més adequats per a cada cas. Alguns dels elements de control convencionals són:

  • Checkboxes: per a la selecció d’opcions múltiples.
  • Botons de ràdio: per a la selecció d’opcions exclusives.
  • Camps de text: per a la introducció de text.
  • Menús desplegables: una versió compacta dels botons de ràdio.
  • Llistat de caixes: una versió compacta dels checkboxes.
  • Botons d’acció: se solen usar per a aplicar un canvi d’opcions, però poden controlar qualsevol tipus d’acció.

Com comentàvem anteriorment, la majoria de pàgines web combinen diferents estructures d’informació. Així mateix, també fan ús de múltiples sistemes de navegació segons el rol particular de l’usuari i les circumstàncies. Alguns dels dissenys més habituals són:

  • La navegació global: proporciona accés a l’ampli escaneig de tot el lloc.
  • La navegació local: proporciona als usuaris accés al que està «a prop» en l’arquitectura.
  • La navegació suplementària: proporciona accessos directes a contingut relacionat que pot no ser fàcilment accessible per mitjà de la navegació global o local.
  • La navegació contextual (in-line): està incrustada en el contingut de la pàgina en si.
  • La navegació de cortesia: proporciona accés a elements que els usuaris no necessiten de manera regular, però que comunament es proporcionen com una conveniència.